UTMB 2009 ja es història i com en les altres edicions en que i he participat a set una carrera bestial!!! Per tot, per la duresa de la prova, per l’entorn en que es realitza la prova, els Alps, per l’ambient que es viu d’orant aquest dies a Chamonix, per la gent que organitza aquesta prova, viuen per ella, tothom s’aboca a aquest esdeveniment. Per això, segurament es el millor Ultra Trail del Mon.
Per mi, aquesta edició a set una de les mes dures de les 4 que i he participat. Ningú ho diria pel temps i posició en que he finalitzat, 49ª de la general amb un temps de 28h50m, el millor resultat que he obtingut de les 4 edicions en que hi he participat, però la veritat es que vaig tenir molts moments diguem que crítics en aquest edició.
Bé, això es una petita pinzellada del que va se per mi el UTMB 2009.
18h30, comença l’aventura i com cada any la sortida es espectacular, mes de 2300 corredors encerclats per moltíssim familiars, amics, aficionats, turistes... tots ells animant els corredors.
Km 8 Les Houches, fins aquí molt be, pel camí amb trobo a en Fer i en Ramon i un pel mes endavant en Ramon Comas. Just quan comença la pujada de la Charme amb començo a trobar molt malament, tinc unes punxades molt fortes a l’estomac les quals de baixada cap a Sant Gervais ja fan que amb pari dos cops a fer una parada d’emergència.
Sant Gervais aquí amb trobo a l’Enric i l’Eva i com sempre ells animant a tothom, moltes gracies pel vostre suport. Comença la pujada cap el refugi de la Croix du Bonhome passant per les Contamines i la Balme i segueixo trobant-me malament. Abans d’arribar a les Contamines amb paro tres vegades mes a fer una parada d’emergència fins que el final vomito dos cops, estic fatal!!!! Aquí la meva intenció era arribar a les Contamines i trucar el meu cunyat en David per que amb vingui a buscar.
Les Contamines, des de que he vomitat no hem trobo millor però tampoc he empitjorat, intento pensa sempre en positiu animant-me i prenc la decisió de menjar alguna cosa i intentar seguir fins la Balme i si la cosa segueix igual baixa i trucar a el Cunyat.
La Balme, em trobo molt mes be i decideixo seguir com a mínim fins a Courmayer, a partir d’aquí començo a trobar trams de boira que en algun lloc dificulta la visibilitat de les marques, inclús en algun tram ens varem arribar a perdre uns instants. En la baixada cap a Chapieux, tinc la mala sort de picar amb una roca amb el dit gros del peu dret, ostres quin mal!!!! Antiinflamatori i endavant fins a Courmayer, la baixada fins a Courmayer sem fa molt carregosa pel dit però també distreta, des de l’Arete mont-Favre vaig amb un noi d’Andalusia que no recordo el nom, però que era molt trempat, es va passar parlant pel telèfon des de la Maison Vielle fins a Courmayer retransmetent en directa la cursa a un seu company d’Andalusia, tot un personatge. A les 6h21 i no ser en quina posició vaig arribar a Courmayer.
Courmayer, primer de tot amb canvio de roba, menjo alguna cosa i ment vaig a buscar assistència medica pel dit. Em foraden l’ungla per treure’m la sang de la hematoma i amb fan un bandatge, que quan amb fico el mitjó es el primer que amb trec. Antiinflamatori i endavant.
7h03 surto de Courmayer direcció cap el refugi Bertone i la veritat es que trobo molt be, amb fa malt el dit però no amb molesta per pujar, intento mantenir un ritma mes ràpid que el d’abans de que arribes a Courmayer i funciona, vaig avançant gent.
Refugi Bonatti, Arnuva, 11h01 Gran Col Ferret fa molt de vent i fred, la visibilitat es molt dolenta degut a la boira que i ha, però a mesura que vaig baixant cap a la Fouly es va destapant i la temperatura també va pujant.
14h26 Champex-Lac, paro 10m just per menjar alguna cosa i endavant, les cames amb comencen a fer mal, però de moment segueixo tenint ganes de corre.
16h26 Bovine uf!!!!! Segueixo corrents fins a Trient. SORPRESA!!!!! La família, el meu fill, la dona, el cunyat, la germana, el nebot i la mare. Tots m’animen, vingué, que vas molt be!!! vas en la posició 55!!! ostres això si que m’ha donat forces. Pujo a Catogne a un ritme que ni m’ho crec jo mateix, jo mateix pensava, noi si segueixes així o peto o triomfo!!!!
19h41 Vallorcine, aquí amb trobo a l’Enric i l’Eva i amb sorpresa a en Ramon i la Fina,
tots animant, 3 minuts i surto corrents cap a l’ultima pujada, La Flégère.
Pujo que encara es de dia, però just a dalt sem fa de nit, aquest tram sem fa etern, amb fan molt de mal els peus, les cames, els braços....tot!!! a mes el terreny es bastant dolent, però la il·lusió per arribar, amb fa treure les poques forces que amb queden.
22h14 La Flégère, estic mort, però os puc dir, que vaig baixar a mort, si m’arribo a entrebancar!!! no vull ni imaginar-me com hagués arribat això si hagués arribat a Chamonix, volava!!!
23h19 CHAMONIX impressionant!!!!! Estic mort,cansat... però a la vegada soc tant feliç, estic al·lucinant.... no tinc paraules per descriure el que sento en aquest moment.
De les quatre vegades que he set Finisher , aquesta es l’arribada que mes m’ha emocionat. Per tot, per l’esforç que et suposa prepara d’orant l’any una proba com aquesta i veure com aconsegueixes el teu objectiu, això es mes que adrenalina!!! per com amb va anar la cursa, per trobar-me els meus familiars, amics i molta mes gent que hi havia en aquell moment, animant-me i felicitant-me, això t’emociona i t’omple de felicitat a la vegada. Es com un somni que se ta complert!!!!
Per això també vull donar a les gracies a totes les persones que m’han ajudat a complir aquest somni.
A TOTS ELLS, MOLTISSIMES GRACIES.
Per mi, aquesta edició a set una de les mes dures de les 4 que i he participat. Ningú ho diria pel temps i posició en que he finalitzat, 49ª de la general amb un temps de 28h50m, el millor resultat que he obtingut de les 4 edicions en que hi he participat, però la veritat es que vaig tenir molts moments diguem que crítics en aquest edició.
Bé, això es una petita pinzellada del que va se per mi el UTMB 2009.
18h30, comença l’aventura i com cada any la sortida es espectacular, mes de 2300 corredors encerclats per moltíssim familiars, amics, aficionats, turistes... tots ells animant els corredors.
Km 8 Les Houches, fins aquí molt be, pel camí amb trobo a en Fer i en Ramon i un pel mes endavant en Ramon Comas. Just quan comença la pujada de la Charme amb començo a trobar molt malament, tinc unes punxades molt fortes a l’estomac les quals de baixada cap a Sant Gervais ja fan que amb pari dos cops a fer una parada d’emergència.
Sant Gervais aquí amb trobo a l’Enric i l’Eva i com sempre ells animant a tothom, moltes gracies pel vostre suport. Comença la pujada cap el refugi de la Croix du Bonhome passant per les Contamines i la Balme i segueixo trobant-me malament. Abans d’arribar a les Contamines amb paro tres vegades mes a fer una parada d’emergència fins que el final vomito dos cops, estic fatal!!!! Aquí la meva intenció era arribar a les Contamines i trucar el meu cunyat en David per que amb vingui a buscar.
Les Contamines, des de que he vomitat no hem trobo millor però tampoc he empitjorat, intento pensa sempre en positiu animant-me i prenc la decisió de menjar alguna cosa i intentar seguir fins la Balme i si la cosa segueix igual baixa i trucar a el Cunyat.
La Balme, em trobo molt mes be i decideixo seguir com a mínim fins a Courmayer, a partir d’aquí començo a trobar trams de boira que en algun lloc dificulta la visibilitat de les marques, inclús en algun tram ens varem arribar a perdre uns instants. En la baixada cap a Chapieux, tinc la mala sort de picar amb una roca amb el dit gros del peu dret, ostres quin mal!!!! Antiinflamatori i endavant fins a Courmayer, la baixada fins a Courmayer sem fa molt carregosa pel dit però també distreta, des de l’Arete mont-Favre vaig amb un noi d’Andalusia que no recordo el nom, però que era molt trempat, es va passar parlant pel telèfon des de la Maison Vielle fins a Courmayer retransmetent en directa la cursa a un seu company d’Andalusia, tot un personatge. A les 6h21 i no ser en quina posició vaig arribar a Courmayer.
Courmayer, primer de tot amb canvio de roba, menjo alguna cosa i ment vaig a buscar assistència medica pel dit. Em foraden l’ungla per treure’m la sang de la hematoma i amb fan un bandatge, que quan amb fico el mitjó es el primer que amb trec. Antiinflamatori i endavant.
7h03 surto de Courmayer direcció cap el refugi Bertone i la veritat es que trobo molt be, amb fa malt el dit però no amb molesta per pujar, intento mantenir un ritma mes ràpid que el d’abans de que arribes a Courmayer i funciona, vaig avançant gent.
Refugi Bonatti, Arnuva, 11h01 Gran Col Ferret fa molt de vent i fred, la visibilitat es molt dolenta degut a la boira que i ha, però a mesura que vaig baixant cap a la Fouly es va destapant i la temperatura també va pujant.
14h26 Champex-Lac, paro 10m just per menjar alguna cosa i endavant, les cames amb comencen a fer mal, però de moment segueixo tenint ganes de corre.
16h26 Bovine uf!!!!! Segueixo corrents fins a Trient. SORPRESA!!!!! La família, el meu fill, la dona, el cunyat, la germana, el nebot i la mare. Tots m’animen, vingué, que vas molt be!!! vas en la posició 55!!! ostres això si que m’ha donat forces. Pujo a Catogne a un ritme que ni m’ho crec jo mateix, jo mateix pensava, noi si segueixes així o peto o triomfo!!!!
19h41 Vallorcine, aquí amb trobo a l’Enric i l’Eva i amb sorpresa a en Ramon i la Fina,
tots animant, 3 minuts i surto corrents cap a l’ultima pujada, La Flégère.Pujo que encara es de dia, però just a dalt sem fa de nit, aquest tram sem fa etern, amb fan molt de mal els peus, les cames, els braços....tot!!! a mes el terreny es bastant dolent, però la il·lusió per arribar, amb fa treure les poques forces que amb queden.
22h14 La Flégère, estic mort, però os puc dir, que vaig baixar a mort, si m’arribo a entrebancar!!! no vull ni imaginar-me com hagués arribat això si hagués arribat a Chamonix, volava!!!
23h19 CHAMONIX impressionant!!!!! Estic mort,cansat... però a la vegada soc tant feliç, estic al·lucinant.... no tinc paraules per descriure el que sento en aquest moment.
De les quatre vegades que he set Finisher , aquesta es l’arribada que mes m’ha emocionat. Per tot, per l’esforç que et suposa prepara d’orant l’any una proba com aquesta i veure com aconsegueixes el teu objectiu, això es mes que adrenalina!!! per com amb va anar la cursa, per trobar-me els meus familiars, amics i molta mes gent que hi havia en aquell moment, animant-me i felicitant-me, això t’emociona i t’omple de felicitat a la vegada. Es com un somni que se ta complert!!!!
Per això també vull donar a les gracies a totes les persones que m’han ajudat a complir aquest somni.
A TOTS ELLS, MOLTISSIMES GRACIES.
Encara avui escrivint aquesta crònica, mana dono que estic en un nuvol!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada