I TRAIL de L'EMMONA

 Fa molts dies que dic que necessito fer un petit parèntesis, però noi!!!! quan set presenta l’oportunitat de descobrir nous racons, camins, paratges... i a mes, fent el que mes t’agrada,CORRE PER LA MUNTANYA!!!! no m’hi puc resistir, per mi es com una addicció que no puc deixar i quan mes he fet, mes vull!!!!! Això es un no parar...
 El Trail de l’Emmona, no entrava dintre dels meus reptes per aquesta temporada, però tal i com he dit, estic enganxat al mon del TRAIL !!!!!. Quan vaig assabentar-me de que havia nascut un nou Trail, ja no vaig poder treure’m del cap la idea de participar-hi.
 A les 17h00 del dissabte sortim de Sant Joan de les Abadesses direcció cap al monestir de Ripoll, fins aquí tot molt bé, a partir d’aquí, Ripoll, ens dirigim cap a Gombrèn on torno a tenir els mateixos problemes que l’ ultra trail d’Andorra, no ser que amb passa, però amb sento amb l’estomac inflat, això fa que les primeres dues hores no mengi res i cosa que finalment set tradueix amb una “ PAJARA “. Just quan he començat a baixar cap a Gombrèn i es comença a fer de nit amb començo a trobar be. Baixem per una pista i abans d’arribar a Gombrèn començo a escoltar una musica i penso, ostres els de Gombrèn, es rebran amb una festa??? Això ja sembla la del Mont Blanc!!! travesso varis cops la riera la qual et porta a una masia on amb sorprenc i bec que es don surt la musica, quina festa s’estaven muntant els paios!!!!!!
 Surto de Gombrèn molt mes animat i amb bones sensacions, la pujada fins Montgrony es ràpida, des de aquí enfilem cap a la Coma Ermada on personalment crec que aquí l’organització podia haver posat les cintes amb banda refractaria, des de aquí a dalt ja podem veure les llums de Planoles, Campelles... sota la vigilància d’una lluna esplèndida. La baixada fins a Campelles es molt ràpida sempre per una pista molt bona. Seguim direcció a Campdevànol on hi arribo ja amb les cames adolorides, es comencen a trobar els 75 Km . Ens enfilem cap a Saltor on el primer tram de pujada sem fa molt llarg, a partir del control agafem un sender que et deixa sota la xemeneia de Sant Amand un tram que a el contrari del primer sem fa molt ràpid de fer, potser per que es mes tècnic ( distret ), m’entres pujo començo a divisar sobre les siluetes de les muntanyes les primeres llums de l’alba. Des de aquí dalt, el primer pensament que tinc, es que ja s’ha acabat tot. Coll de Jou i baixada fins a Sant Joan ja esta tot, va ànims!!!! dons no!!! Sincerament l’últim tram de Coll de Jou fins a Sant Joan de les Abadesses sem va fer etern, sort de les paratges que t’ajuden a pair els mals moments, però a mesura que vas arribant et vas omplin de satisfacció i recordant el que has vist o viscut durant aquest 100 Km.

Felicitats!!! organització i voluntaris per la gran feina que heu fet.