La marató, el nom del seu origen es troba en la gesta del soldat Grec Filípides, quan a l’any 490 a.C va morir per fatiga desprès d’haver recorregut 40 Km, des de Marató fins Atenes per anunciar la victòria sobre l’exèrcit Persa. En honor aquesta feta de Filípides es va crear la competició amb el nom de la marató.
Avui podríem dir, que a qui a Barcelona i han agut mes de 15.000 “ Filípides “ tots disposats a complir un somni, el de corre la distància de 42 Km. Acabar una proba com aquesta, considerada per els fondistes la reina de les carreres, es una meta que persegueixen molts corredors i corredores. La satisfacció personal que tens al arribar a meta, desprès de corre els 42 Km, es indescriptible.
Per mi, la marató de Barcelona a set la meva primera participació en una marató d’asfalt i una petita visió del que ens espera a l’Iron Man de Niça.
Avui desprès de que amb tornes a arribar la sang al cap, penso en la gesta de Filípides, i tot i que no puc comparar el meu final en el seu trist final, si que amb puc imaginar i comparar el sofriment i dolor que va patir Filípides per arribar a Atenes.
Fins avui, creia que acabar una prova com la marató d’asfalt, no era fàcil, però si, que si estaves acostumat a corre forces Km, encara que fossin per muntanya, no podia ser gaire mes difícil. Però l’ambició...
Dons bé, diuen que no sempre el que mata es la distancia si nos que es el ritme en que corres la distancia, mai a estat tant ben dit!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada