Sortim del poble de Zinal ( 1.678m ) amb els esquis i la taula de snow carregats a la motxilla direcció al fons de la vall per començar a enfilar-nos al Roc de la Vache, fins aquí en pocs trams hem pogut posar-nos els esquis amb les pells, degut a la falta de neu. Son les 9 del matí i deu nido la calor fa, de fet ja deu fer dies que en fa de calor, nomes veient el paisatge t’adones de la calor que deu haver fet els dies havans i amb el que portem de camí ja hem vist a caure dues allaus.
A partir del Roc de la Vache ja trobem mes neu i ja pràcticament no ens traiem els esquis, tot i que la qualitat de la neu deixa molt que desitjar ( transformada, humida... ) ens costa obrir traça, ens enfonsem contínuament i molt, al fons de la vall ja veiem el refugi de Tracuit (3.256m) i la calor que no afluixa!!!!
El paisatge que ens envolta es impressionat començant per la cara nord de la majestuosa piràmide Dent Blanche (4.356 m), el Weisshorn (4.505 m), el Zinalrothorn (4.221 m)... tots ells i mes formen l’anomenada corona imperial, desprès dunes 8 hores arribem al refugi La Cabane de Tracuit (3.256m). Avui passarem la nit en aquest refugi, passem la resta de la tarda preparant l’equip per demà i preparant el sopar, que per cert, el guarda no ens va deixar encendre el fogonet dins el refugi!!!! Ja veníem avisats del seu mal caràcter, però tampoc ens esperàvem això.
El despertador ens fa aixecar a les 5h, desprès d’un esmorzar ràpid i sense res calent gràcies al guarda, ens posem els esquis i amb la llum dels nostres frontals comencem a remuntar la glacera Turtmann fins a arribar a sota l’immensa pala del Bishorn. Aquí ens encordem amb una sola cordada de 4 i comencem a pujar la pala, sempre fent ziga-zagues i seguin les traces.
A mitja pala començo a tenir algun problema d’estabilitat amb les fustes, son massa amples, no clavo els cantons bé i la bota ( tova ) tampoc i ajuda, res grampons i fustes a l’esquena i cap amunt s’ha dit. Al cap de poc, un ensurt dels grossos!!!! M’enfonso o mes ben dit cai i quedo penjat en una esquerda, sort d’anar encordats, finalment tot queda en un ensurt.
Arribem al coll, on al costat esquerra i tenim la Punta Burnaby, deixem l’equip i ens posem els grampons. Pugem per una aresta sense cap problema. Som al cim del Bishorn, la felicitat en tots quatre es deixa sentir, tot anat bé. Això si, acompanyats de bastant-te gent, però que de seguida van baixant.
Les vistes des de el cim, simplement son impressionats, un cel sense núvols i amb un blau intens i envoltats de muntanyes meravelloses, davant nostre l’impressionant aresta del Weisshorn, a l’esquerra el Mont rosa, el Oberland de Berna, a la dreta la Dent Blanche... fins i to veiem el Mont Blanc impressionat!!!!
Desprès d’una tanda de fotos i de menjar, ens posem els esquis i la taula i comencem el descens fins el refugi, sempre atens a les esquerdes. La baixa va esta bé, però sincerament pensava trobar-hi millor neu a aquestes alçades, arribem al refugi i aprofitem per menjar alguna cosa ràpid i no encantar-nos gaire ja que patim per l’estat de la neu. Amb la calor que torna a fer no tardarà molt a transformar-se la neu.
Tal dit tal fet, quin pastel!!!!! La baixada fins el Roc de la Vache va ser un calvari, ens enfonsàvem contínuament i va averi algun tram on era aixecar-me i ensorrar-me, aixecar-me i ensorrar-me contínuament, fins que no varem tornar a posar-nos les pells no varem avançar i tot i això amb moltes dificultats, bufff!!!! Quina calor.
A partir d’aquí tornem agafar el sender que ens portarà a Zinal, amb molt poca neu, per no dir gens. Arribem a Zinal molt cansats però a la vegada molt contents pel que hem fet, ens canviem carreguem el cotxe i cap Anency, a celebrar-ho sopant al seu bonic casc antic.
Salut i muntanya!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada