TRAIL DES CITADELLES



Aquest Diumenge passat es va disputar el Trail de Citadelles on i vaig participar i acabar la cursa en la 22ª posició, sencer i amb bones sensacions. La cursa de 73K i 3600m. de desnivell + va ser guanyada pel corredor Basc Iker Karrera Aranburu amb un impressionant marca de 6h25’ seguit de Thomas Sant Girons a 39’ i en tercera posició Sébastien Buffard a 59’. Destacar la quarta posició d’en Jordi Martin ( Ass.Esp Díedre ) amb un temps de 7h28’.


Tot i que els dies anteriors de la cursa and set força passats per aigua ( ha plogut cada dia ), avui diumenge ha set un dia sense pluja. Uns 300 corredors hem sortit a les 6h00 del mati de la localitat de Lavalete disposats a corre els 73Km i 3600m del Trail Citadelles. Faig una cursa conservadora, es el meu primer Trail de l’any i la veritat, es que no vull acabar com la marató de Barcelona.

Un Trail ben conegut pels seus senders i camins plens de fang i que en aquesta edició tampoc i va faltar. Km 18, crec que arribo en la 31 posició en el primer avituallament, Bélesta, on menjo el que puc i segueixo endavant, de moment segueixo mantenint el ritme que me proposat.

Desprès d’haver passat per el segon avituallament de Fougax Km 33, on ja hem trobat trams amb força fang, però res que no es pugui passar, comença la pujada del primer castell, Montségur, aquí just al coll, ens trobem a els altres corredors de la prova de 40 Km i als randoners, tots junts hem de pujar i baixa pel mateix sender, quin embús!!! tant per pujar com per baixar fins el coll. Arribo al tercer control a Montferrier Km48 en la 26 posició, menjo i bec molt, començo a tenir senyals d’estar cansat. Aparti d’aquí amb costa molt mes mantenir el ritma, puguem per una pista asfaltada que deixem per agafar el sender que ens enfila a el segon castell, el de Roquefixade on ja trobem a molts corredors de la cursa de 40 Km. Un cop a dalt baixem a l’avituallament de Roquefort Km63, on vaig en la 23 posició, muscularment crec que estic bé, però de manxa baix tocat, aquest es l’últim avituallament i menjo i bec molt, ja tinc sensacions d’haver-hi arribat amb la reserva encesa en aquest últim avituallament.

Començo a fer l’ultima pujada que sem fa eterna fins arribar a la part alta del turo on passem per una carena interminable , amb un sender estret i ple de roques, on tens que mirar constantment on poses els peus on pel seu costat esquerra i ha un penya-segat. Just quan comences a baixar de la carena ja s’escolta la megafonia de Lavalete, anunciant l’arribada dels corredors, en l’últim corriol de baixada on dona just a l’arribada , i una corda fixa per ajudar a baixar els corredors per l’ultima baixada plena d’espectadors esperant la caiguda d’algun corredor, aquest per sort no va ser el meu cas, de fent ni vaig utilitzar la corda... l’arribada emocionant.

Personalment content d’haver pogut acabar com he acabat i molt satisfet per poder corre per un recorregut molt bonic que majoritàriament transcorre per senders i corriols que s’endinsen per uns boscos espessos i humits amb unes vistes bellíssimes i amb un ambient genial...



Salut i molts Km!!!