La Terra de Remences, per mi a set la meva primera partició en una marxa de cicloturisme, una prova que es considerada com la mes popular de Catalunya ( 3000 ciclites ) i una de les mes ben organitzades d’Espanya.
Avui, de bon principi semblava que tindríem un dia passat per aigua... finalment res de pluja, tot i que en algun moment a sortit algun núvol amenaçador. Desprès de recollir el dorsal i equipar-me vaig a buscar els companys de cursa, L’Albert, en Xevi, en Dani, en Leandre i en Francesc. Tots junts ens presentem a la sortida i just a l’hora ha sonat l’últim petard. Comencem a avançar amb molt de conte de no enganxar-nos amb ningú, sortim amb un ritme normal i conservador. A la sortida d’Olot en la recta que ens porta cap a la Canya l’imatge es espectacular, veure a 3000 ciclistes ocupant les carreteres poques vegades es veu. Arribo al Capsacosta el que serà el nostre primer port, amb molt bones sensacions, de baixada cap Ripoll ens retrobem tots menys en Francesc i baixem amb pilot fins a Ripoll. Arribem a Ripoll amb una mitja d’uns 31 Km i de seguida comencem a pujar el que serà el nostre segon port, el de Canes, coronem el port i arriba la baixa, uff!!!! Quina baixada, i va haver moments que vaig arribar anar a 70Km/h!!!! I tot i això amb va costa moltíssim poder-me mantenir a roda de la resta de companys, amb deixaven. Just quan arribo a Olot, ensopego amb un forat en la carretera i el cop amb la llanta amb provoca un rebento, dintre de la mala sort es que en aquell moment i avia l’assistència en carretera de Mavic i amb ajudar a reparar el rebento molt ràpidament. Aparti d’Olot intento seguir el grup que porto a davant, però a diferencia del que avia anat fins ara, aquest amb costa mes de seguir-lo i per uns moments sembla que amb quedi fins que ens enfilem direcció cap el tercer port, el de Barcons. Passant per Joanetes ja començo a millorar, tot i això pujo amb molta precaució, els dos últims Km, son molt durs, just al coll en l’avituallament i trobo en Dani i en Leandre que ells ja han repostat i surten, menjo i bec el que puc i segueixo. A Torrelló amb trobo a dos companys de la feina, en Sergi i en Carles i amb ells en pilot arribem a Manlleu on comencem a pujar el que serà el nostre últim port. El coll de Condreu se’m fa llarg i pesat, a mesura vaig pujant amb trobo amb en Leandre i pugem junts fins a Can Toni, a partir d’aquí ell es pot enganxar amb el grup i a mi ja hem comencen a davallar les forces, aguanto i cremo l’últim cartutx fins el coll i a partí d’aquí baixo a fondo fins a Sant Esteva. Creuo la meta amb poc mes de 6h ( Classificació ) amb l’objectiu complert!!!! i molt i molt content pel que fet.
Ha set una experiència meravellosa, l’organització i l’ambient de cursa et fan sentir com un professional, carreteres tallades, assistència en cursa, espectadors animant.... Espero poder repetir i la pròxima a per l’Or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada