ELS CAMINS DEL CEL, ANNAPURNA MANDALA TRAIL 2010 by the Raid Light

Del 9 al 13 d’Abril, Barcelona – Paris – Katmandú - Arughat, amb mes de 24h de transit aeri i 10h per fer 160 Km amb autocar per carreteres i pistes molt estretes i revirades, sempre escoltant els típics clàxons que no paren mai de tocar els nepalesos dels seu vehicles i tapant-me molts cops els ulls o aguantant la respiració per fer passar l’ensurt que acabo de tenir al veure la seva manera de conduir!!! Desprès de tot això i mes... arribem fins un pont penjant que creuem tot caminant i que ens porta fins Arughat un petit poble perdut en l’interior de l’Himalaya...

 

 M’emociona molt veure la rebuda que ens fa la gent del poble. Ens reben tirant-nos flors per sobre i posant-nos uns mocadors blancs de seda al voltant del coll m’entres ens pinten un punt vermell al front, la manera que ells tenen de donar-nos la ven vinguda. Sempre acompanyats de la gent i de l’orquestra que no parat mai de tocar musica típica del país, tots ens acompanyen fins el que serà el nostre primer Logde, molt bonic!!!

Avui dia 12 toca descans, control mèdic i control del material, a i buscar un refugi per el sol i la calor 38ºC!!! . Dema començarem la primera part de la cursa que comença per la zona del Manaslu i que promet un Nepal mes salvatge i amb camins poc freqüentats pels turistes.



Etapa 1 13-04, Arughat ( 535m ) – Doban ( 1200m ), 42 Km, 1200m+. Sortim des de un petit temple dins del poble, desprès d’una petita cerimònia molt semblant a la de la nostre arribada, el mocador típic al voltant del coll tot pintant-nos un punt vermell en el front i tirant-nos flors per sobre. Ens desitgen sort.

L’etapa d’avui a set molt variada, començant per una pista durant uns 10 Km fins ja agafar el típic sender on i trobem ja portejadors i mules portejadores. Puguem per fortes pujades amb esglaons de pedra, per desprès baixa per alguna baixada amb pedra suelta i humida. Sempre seguim el curs del riu el qual creuem amb varies ocasions per ponts penjants, tot i que comencem a guanyar alçada, segueix fent molta calor 36ºC. D’aigua no ens en falta, ja que passem per molts poblets on inclús en algun d’ells pots aconseguir alguna beguda refrescant.

Desprès de 5h17’ arribo a Doban en la 9 posició. Un poble molt antic i bonic. Aquí bàsicament totes les famílies viuen de la collita del blat de moro. Dormin en la part de dalt d’una de les cases del poble on l’habitació, si es pot dir així, esta plena de pells d’animals assecant-se, els últims corredors els toca dormir en el corral de les cabres, això si, acondicionat!!! Ocupem tot el poble.

Per menjar? “ dat-bat “ ( arròs i verdures ) per dinar i sopar.

Etapa 2 14-04, Doban ( 1200m ) – Namrumg ( 2500m ), 52 Km 2800m+. Tret de sortida a les 7h del mati, desprès d’esmorzar, si així es pot dir ( una especia de crep o “ tortilla “ fet crec amb farina de blat de moro i una petita truita d’un ou amb un got de te. Tot això, per fer els 52 Km d’avui amb 2800m+ i uns 10 Kg a l’esquena, a i els 35ºC, l’etapa d’avui promet ser molt llarga.

7h58’ 6 posició en l’etapa d’avui , estic destrossat, esgotat, adolorit... en aquesta etapa a set clau saber dossificar-se correctament, a fet molta calor. Tot i seguir sempre el curs del riu, en moltes ocasions he necessitat consultar el mapa per sapiguer quin sender agafar, el terreny es molt semblant a el de l’etapa d’ahir però amb mes pujades i mes llargues, a mesura que anem agafant alçada també va canviant la vegetació, comença a ser mes abundants els pins i el riu cada cop es mes caudalos.



Etapa 3 15-04, Namrung ( 2500m ) – Sama Gaon ( 3600m ), 18 Km 1400m+. L’etapa d’avui a set molt rapida, 2h45’ 5ª posició. El paisatge a mesura que anem pujant cada cop te menys vegetació, a diferencia, el que si que trobem mes sovint, son monestirs, destacat el de la població de Lho, molins d’oracions... en resum mes influencia budista i tibetana, aquesta per la proximitat de la frontera Tibetana .

Nomes arribar al final d’etapa a Sama Gaon, a la nostre esquerra ja tenim el Manaslu ( 8163m ), per mi, es la primera vegada que bec un 8000, estic molt content de poder estar aquí contemplant aquesta doble piràmide blanca de 8163m d’alçada. Dema ens enfilem fins el seu camp base ( 4900m ).

Etapa 4 16-04, Sama Gaon ( 3600m ) – Manaslu Base Camp ( 4900m ) – Samdo ( 3800m ), 21 Km 1500m+. La d’avui es una etapa tranqui-la, ja que per a tothom es una etapa d’acclimatitzacio o sigui que no anem amb el petard al cul!!!

Pugem sempre per un sender ven marcat i de bon fer i que m’entres anem pujant anem contemplant despreniments de grans blocs de gel, que transformen la seva caiguda en petites allaus i alguna de no tant petita.... nomes just quan fem l’ultima carena, per arribar al camp base, trepitgem neu. Aquí amb trobo ha dues persones a les quals els i dic Bon Jour!!!! I amb responen, escolta noi tu no ets francès, oi??? Que fort!!! Les dues primeres persones que amb trobo a 4900 m d’alçada son dos catalans i a mes son dos components de l’expedició de Barcelona que esta intentant fer el cim del Manaslu, conjuntament amb dues expedicions mes espanyoles ( Madrid i Astúries ). Va ser molt gratificant poder parlar amb català desprès de tants dies, ens varem prendre un cafè junts tot explicant-nos les nostres aventures durant aquest dies.

Etapa 5 17-04, Sambo ( 3800m ) – Larkya Bhanjyang ( 5200m ) – Bagarchhap ( 2100m ), 60 Km 2400m+ 3800m-. Sortim de Sambo a les 4h30’, el tram fins al coll de Larkya Bhanjyang no el fem cronometrat. En total son un 20 km per arribar fins aquest coll i que trigo unes 4h per arribar-hi, crec que aproximadament hem estat unes 2h per sobre dels 4500 m d’alçada.

No he tingut cap problema per adaptar-me a l’alçada, el contar-hi d’altres corredors, realment una sort per mi. Quan veus corredors que els and de subministra la dosis de Celestene per arribar fins el coll, t’adones de la sort que tens.

A partir del Coll de Larkya, la cursa torna a ser cronometrada, son mes de 3000m de desnivell acumulat de baixada. La baixada fins a la primera població que trobem Bimtang ( 3600m ), es bastant tècnica, amb pedra, algun tram de tartera i alguna placa de gel. Les vistes en aquest tram son realment espectaculars i impressionats, davant meu ja bec el macis dels Annapurnes i a l’esquerra encara i tinc part del macis del Manaslu, estic envoltat de Muntanyes de mes de 7000m un somni!!!

Just al passar per la primera població Bimtang, s’ha de creuar el que crec que havia set una glacera, en la qual ara i baixa un riu amb molt de caudal pel seu interior. Son uns 2 Km en total per aquesta zona, en que es molt fàcil desorientar-te, cosa que ami i ha molts altres corredors ens va passar. 1h30’ es el temps que vaig triga en sortir d’aquesta zona, primer per que amb vaig perdre i desprès per buscar el pont que no existia, per tant, s’havia de buscar un pas alternatiu i segur per creuar el riu, un pas que realment va ser molt complicat per la força i cabal del riu, ah!!! I per lo freda que era l’aigua.

   Una vegada trobat el camí correcta, ja ens endinsem dintre del bosc totalment florit , un paisatge extraordinari i contrastant veure els bosc florit al costat de les glaceres que baixen dels cims de mes de 7000m d’alçada. Acabem aquesta llarga baixa en un pont penjant d’uns 200 metres de llarg i que des de aquí ja nomes ens queda fer l’ultima pujada d’uns 3 Km de pista per arribar fins el desitjat “ Lodge “. En total crec que han set mes de 11 hores. Estic molt cansant!!!!!!

 Etapa 6 18-04, Bargarchhap ( 2100m ) – Manang ( 3500m ) 41 Km 1800m+. L’etapa d’avui a set molt tranqui-la o diguem-ne fàcil respecta a les anteriors, pràcticament tot el seu recorregut a set per pista. Arribo en la 3 posició.

Tot i ser una etapa fàcil, la majoria de gent esta arribant ( els que han pogut arribar ) en molt mal estat degut al desgasts i cansans-hi acumulat d’aquets dies. L’organització comença a tenir molta gent escampada per a difarentes poblacions.

Aquí, en la zona dels Annapurnes a diferencia de la del Manaslu, les poblacions ja estan mes equipades o preparades pels turistes ( hotels, comerços, restaurants... ), de fet ja es veu en el recorregut que hi molts mes turistes . A per cert, avui he vist una cria de Lleopard!!!



Etapa 7 19-04, Manang ( 3500m ) 5 Km 500m+. Be tal i com deia ahir, l’organització s’ha vist obligada a suspendre l’etapa d’avui. L’etapa passa a ser una etapa de descans.

Per tant avui, lo primer de tot un esmorzar dels que i van, amb croissant de xocolata inclòs ( la pastisseria a mes alçada que he comprat mai un croissant ). Aproximadament a les 10h conjuntament amb 3 corredors mes, ens enfilem fins un petit monestir que ja a 4000 m d’alçada dins d’una vauma.

Des de aquí tens unes vistes espectaculars d’una part dels Annapurnes. Visitem el petit monestir el qual i viu fa uns 41 anys un monjo de 91 anys, que ens convida a un te desprès d’una petita benedicció i la qual es costa 100 rupies a cada un.

Al igual que l’esmorzar un bon dinar i ha descansar que dema i tornem i de valent!!!



Etapa 8 20-04, Manang ( 3500m ) – Thorong Phedi ( 4400m ) 20 Km 1200m+. Etapa molt curta, però molt intensa. 2h26’, tercera posició de la classificació d’avui conjuntament amb el francès Philipe.

Des de bon principi ja s’ha començat amb un ritme molt fort i que costava seguir ja que a mesura anaves guanyant alçada, cada cop trobaves mes la mancança d’aire. El recorregut d’avui a set tot per un sender ben fresat i quasi sempre amb pujada i totalment sense de vegetació, però amb unes vistes panoràmiques excel•lents.

Passarem aquí la nit a 4400m, amb un Lodge que ens protegeix be del fred que pugui fer aquesta nit.

Passem aquí aquesta nit per aclimatitzar-nos correctament i dema poder fer el pas amb “garanties” de Thorong Pass ( 5416m ), un recorregut que normalment es fa amb dues nits per aclimatitzar-te correctament.

Etapa 9 21-04, Thorong Phedi ( 4400m ) – Thorong pass ( 5416m ) – Marpha ( 2650m ) 40 Km +1000m -2800m. Diana a les 3h. Comencem caminant a les 4h tot el grup fins el High Camp ( 4850m ) on a partir d’aquí, l’etapa ja es cronometrada fins el coll. El recorregut sempre transcorre per un sender de molt bon fer i nomes just en la part final trepitges una mica de neu. La baixa fins a Muktinath també es per un sender ben fressat on a partir d’aquesta població ja agafes una pista amb molta pols i per on ja comencen a transitar alguns 4X4, un tram molt avorrit i que l’únic que et compensa, es poder veure el Daulaghini ( 8167m ). Els nuclis urbans per on anem passant ja son molt mes grans i amb això també vull dir que també estan molt mes ben preparats pels turistes, de fet aquí es veu molt turista a diferencia de la vesant del Manaslu. Arribo a la població de Marpha en segona posició de la classificació de l’etapa d’avui que per cert, es una població molt bonica i de la qual es el punt d’inici per poder accedir al camp base del Daulaghiri.

Etapa 10 22-04, Marpha ( 2650m ) – Dana ( 1450m ) 34 Km -1100m. Avui baixem per la vall de Dana, sempre seguint el curs del riu Kali Gandaki i que en moltes ocasions creuem per ponts penjants o pels propis meandres del riu buscant el millor pas per no mullar-nos els peus i sota la vigilància de dos 8000, el Daulaghini ( 8167m ) i l’Annapurna I ( 8091m ). Un recorregut que en un principi avia de ser bastant avorrit degut a que pràcticament tot es fa per una pista que antigament era un sender, una llàstima ( el preu que s’ha de pagar pel progrés ) però, que nosaltres mateixos, els corredors, l’hem transformat en una etapa molt intensa, pel simple fet de portar un dorsal penjat. Queda una etapa per finalitzar la AMT 2010 i les classificacions en les primeres posicions, estan molt ajustades, tothom vol millorar o mantenir la seva posició. Dema poden passar moltes coses. Arribo a la petita població de Dana en la tercera posició conjuntament amb en Terry i en Philipe.



Etapa 11 23-04, Dana ( 1450m ) – Poon Hill ( 3200m ) 24 Km +2000m. Sortim de la petita població de Dana per un pont penjant que ens deixa en una pista, per la qual seguim uns 5Km de baixada fins el poble de Tatopani, aquí tornem a creuar el riu per un pont penjant, on comencem a pujar els 9000 esgraons que ens porten fins el cim de Poon Hill, el final d’aqueta gran aventura.

9000 esgraons, que sem fan eterns. Ahir, ja tenia els primers sintomes d’esgotament i tendinitis en el genoll esquerra. El problema de la tendinitis l’e solucionat amb antiinflamatoris, però per l’esgotament del cos, he agut de recorre als records que tinc dins la ment d’aquets meravellosos dies, per pensar sempre en positiu i ajudar-me sempre a avançar.

Poon Hill, des de aquest cim,possiblement tens la millor vista panoràmica dels 360º dels Annapurnes. Un lloc perfecta, per finalitzar el que possiblement a set una de les millors aventures que he realitzat mai. Avui he acabat en la 9 posició, cansat, esgotat, adolorit... però molt feliç per arribar aquí envoltat d’aquets magnífics paisatges, de la seva gent, els nepalesos i dels propis companys de cursa.

Satisfet per la posició obtinguda, 5 de la general, avui, desprès d’uns 15 dies d’haver tornar del Nepal i escrivint aquest petit resum del que a set una gran aventura. Reflexiono i ma adono, que corre aquets tipus de curses, per mi, ja no es el fet d’anar a competir, si nos, que es el pretext, excusa o medi per descobrir nous horitzons, des de les grans dunes dels deserts fins a les muntanyes mes altes del mon.




Namaste