TOR DES GEANTS 2011

Tor des Geants, un màster en resiliència.

 No me cansaré de repetirlo, pero esta carrera se sale de la madre. En la edición pasada dije que no volvería porque esto es inhumano, y ahora lo confirmo una vez más y lo aumento, si cabe.

( Salvador Calvo )


 Ja fa anys que estic en el mon de les proves d’ultra fons i crec que he realitzat probes veritablement dures, non stops de mes de 160 Km , curses per etapes de fins a 380 Km i altres proves d’una duresa que m’impressiona . Totes aquestes curses podríem dir d’alguna manera que et fan descobrir fins on arriben els nostres límits.

 Dons bé, el Tor des Geants les supera a totes i de bon tros. En aquesta cursa, experimentes el que mai havies experimentat. Primer de tot el dolor passar a formar part de tu, per que us ben juro que t’acaba fent mal tot i quan superes el dolor, comences a tenir butllofes als peus que passen a ser llagues, al igual que al mateix temps et salta alguna ungla... podríem dir que et passa de tot i mes. Arriba un moment durant la cursa que ja nomes et preocupa com passaràs la pròxima nit sense dormir, nomes penses com seran les properes al•lucinacions i si podràs superar-les, a mesura van passant els dies també et dona la sensació de que vas perdent la gana tot i el gran esforç que estats fent.

Resumin, tens totes les opcions i excuses que et puguis imaginar per abandonar la cursa, però no ser com, que tot i això, no penses en abandonar, si nos que el contrari, encara amb sento mes motiva per continuar, la veritat es que sembla increïble fins on som capaços d’arribar, en aquesta cursa realment te n’adones que la ment es la que mana. La RESILIÈNCIA. L’art de vèncer les adversitats, es la capacitat que posseïm per fer front a les adversitats i mantenir-nos en una lluita constant i amb molta perseverança, tenacitat, actitud positiva i fer accions que ens permeten avançar contra corrent i superar-nos a nosaltres mateixos, aquesta es la paraula clau RESILIÈNCIA.

Córrer per aquest paisatges també m’ha transmès moltes altres sensacions, tranquil•litat, silenci... La Vall d’Aosta esta plegada d’imatges inoblidables, paisatges que et fan posar la pell de gallina, cims nevats sobre grans glaceres, arestes altives i vessants abruptes, valls precioses, prats, rius que baixen de les glaceres, llacs on es reflecteixen els cims nevats, salts d’aigua, pobles encantadors...

 Pel que fa a l'organització nomes puc dir que han fet una feina impressionat, un deu, ja no tant sols pel marcatge del recorregut 330Km!!!, dels millors que he vist, si nos que també per les atencions que reps, abans, durant i desprès de la cursa, et tracten com si fossis un fill seu. A mes també cal dir que reps molta hospitalitat per part de la gent dels pobles per on passa la cursa. Un cosa que amb va sorpendre per part de l'organització es el control de seguretat que tenien sobre els corredors, quan sorties d'un punt de control, de seguida avisaven al proper control de que avies sortit o si al cap d'un temps establert per ells, no arribaves al proper control, et sortien a buscar.

 En aquesta edició finalment van sortir 473 corredors de Courmayer, dels quals 300 corredors som els que finalment varem aconseguir finalitzar la prova. El primer classificat el francès Henry Gabioud Jules va arribar a la meta el dimecres amb un tems de 79 hores i 58 minuts. La segona posició ha estat pel també francès Christopher Le Saux, amb 84 hores i 9 minuts. El tercer l’espanyol Pablo Criado Toca, amb un temps de 89 hores i 43 minuts. En dones per segon any consecutiu la guanyadora va ser Anne Marie Gross amb un temps de 91 hores i 28 minuts, seguida per Patricia Penza, amb 102 hores i 25 minuts i de Giuliana Arrigoni, amb 102 hores i 26 minuts.



Podeu trobar la classificació complerta a:  http://lnx.vdatrailers.it/cronometraggio_2011_tdg/Classifiche.php?GARA=1

Pel que fa al recorregut, crec que en els 330 Km i 24000 metres de desnivell positiu acomulat ti trobes de tot, des de trams tècnics, pistes, pujades interminables, baixades infinitament llargues... hem tingut dies de pluja i molts dies de calor intensa. Es veritat que podria centrar-me en cada etapa, però crec que la meva crònica s'allargaria moltíssim ( la bíblia ), per tant ho deixaré aquí. ( si algú necessita informació sobre la cursa, recorregut, temps... l'hi puc facilitar les dades que he recollit i la meva experiencia o opinió  ).

 Dono les gràcies també a els companys que junts varem començar i finalitzar aquest repte, pel seu suport i amistat que hem fet, l’Eugeni, Enric, Clave, Bodi, Manels, Salvador i Sergi.

Salut i molts Km,


Pep